carrera
1 1 f. [LC] Camí, ruta a fer per a anar d'un indret a un altre, especialment en nàutica. El meu pare feia la carrera de València.
1 2 [LC] anar carrera dreta cap a un lloc Anar-hi de dret.
1 3 [LC] haver-hi gran carrera d'un lloc a un altre Haver-hi una gran distància.
1 4 [LC] sortir a carrera a algú Anar al seu encontre.
1 5 [LC] de carrera loc. adv. Seguit, sense interrupció. Va ploure tres dies de carrera.
1 6 [LC] a carrera llarga loc. adv. Amb el temps.
2 1 f. [LC] Camí que hom fa durant la seva vida, especialment en una activitat determinada de caràcter públic. La carrera de Napoleó com a soldat. Començà gloriosament la seva carrera. La carrera de les armes.
2 2 f. [LC] [PE] Professió liberal en què hi ha graus a recórrer, honors a aconseguir i que requereix una preparació prèvia, generalment impartida a la universitat. La carrera d'advocat, d'enginyer.
2 3 f. [PE] Estudis que fa una persona per a l'obtenció d'un títol que permet exercir una determinada professió. No saber quina carrera escollir. Donar els pares carrera als fills. Estudiar, seguir, carrera.
2 4 [LC] [PE] fer carrera Avançar, prosperar.
3 f. [LC] [SP] Cursa 1.
4 f. [IT] [LC] Defecte longitudinal, en els teixits o en els gèneres de punt, produït per manca de fils, fils mal passats, malles escorregudes, etc. Se m'ha fet una carrera en una mitja.
5 f. [ED] [LC] Part de la fulla d'un ganivet, d'unes tisores, etc., que s'esmola per treure-hi tall.
